La història

El 1959 l’Antoni Ferrer proposà a l’agrupació “Els Caçadors del Noya” de fer els Pastorets. Els actors en un principi li portaren la contrària, ja que consideraven que no tenien mitjans per fer-los; ni tant sols escenari, ja que l’escenari de la Cooperativa era molt petit per a uns Pastorets. Però no lograren treure-li del cap, i l’ Antoni Ferrer es decidí a posar-lo en marxa.

Les monges de les Escolàpies tenien una sala molt gran i maca, i accediren a deixar-la a l’agrupació teatral. Els assajos però, es realitzaren en la seva major part a la Cooperativa.

Del Centre Nacional aconseguiren algun decorat i uns vestits mig estripats que tenien arraconats. Composaren l’escenografia els decorats aconseguits, algun de pintat com el de la cuina, i algun altre natural: uns pins autèntics servien de bosc: per posar-los calgué foradar l’escenari, amb la qual cosa les monges posaren el crit al cel. Amb cadires plegables i algunes de llogades ompliren la sala.

El major problema de la sala fou que aquesta no tenia telar, la qual cosa volia dir que els decorats s’havien de treure cada vegada. Els decorats eren penjats tots, un rera l’altre, doblegats. Cada vegada despenjaven el de davant i el treien fora de la sala, al pati, a la vegada que desdoblegaven el darrera seu. Aquest sistema també s’emprà tots els anys posteriors que es representaren els Pastorets a les Escolàpies.

En quant als actors, malgrat la majoria provenir dels “Caçadors del Noya”, alguns no havien trepitjat mai un escenari.

Gràcies a la propaganda la representació fou un èxit, aconseguit un ple. Fins aquells moments els únics Pastorets representats eren els de l’Elenc Artístic Montserrat, dels que foren competidors.

Degut a l’èxit obingut, es realitzaren quatre representacions més dels Pastorets aquell primer any: a la Cooperativa, i a Prats de Rei. Tres es feren al teatre de la Cooperativa i resultaren també plens, la Cooperativa no costava gaire d’omplir. Com a anècdota direm que en Lluquet i en Rovelló s’enfonsaven a l’infern per la “conxa” on hi havia l’apuntador. L’altra fou a Prats de Rei, un cop acabades les de la Cooperativa. Li proposaren al president de l’entitat que tenia al càrrec el teatre d’aquesta població, de fer-hi els Pastorets, pagant-los només el desplaçament i alguna coseta més si es feia caixa. Com que feia molts anys que no es representaven en aquesta població, l’actuació també gaudí d’un gran èxit.

Els Pastorets es representaren els set primers anys a les Escolàpies, i posteriorment tres anys al teatre de la Cooperativa “La Victòria”, que de fet era la seu del grup.

En aquells moments, l’Esbart era ja l’únic grup que en solitari mantenia els Pastorets any rera any, cosa que dura fins actualment. Els diferents grups teatrals, que feien Pastorets, anaren desapareixent, quedant només l’Esbart Igualadí. Només algun grup surgit temporalment algun any posà en escena els Pastorets, però sense continuació.

A partir de 1970 l’Esbart, que s’havia traslladat al Rex, presentà en aquest teatre els Pastorets, a part d’un munt d’obres més.

L’Esbart seguí mantenint els Pastorets, fins i tot en el temps de crisi teatral, en que a Igualada es tancaven les portes. En aquell any (el 1974/75) l’Esbart anà a les Escolàpies, i adaptà el teatre altre cop per a fer els Pastorets.

Mica en mica, al consolidar-se, l’entitat anà aconseguint elseu propi vestuari, decorats, focus, etc. dels Pastorets, evitant així la despesa que provocava haver de llogar?los cada any.

El 1980 l’Esbart es trasllada al teatre de l’Ateneu Igualadí. Des de llavors l’evolució ha estat “in crescendo” cada vegada més. El fet de passar del Rex a l’Ateneu fa que d’uns Pastorets d’estar per casa, fets sobretot per mantenir una tradició, es passi a uns pastorets de caire és espectacular. Comença amb aquest propòsit, i potser durant dos o tres anys en va aprenent, fins que més o menys arriba a un punt més o menys acceptable, sempre dins el pressupost que l’Esbart té. Fins aquests moments, el propòsit havia estat sempre el de mantenir com fos, a capa i espasa, la tradició dels pastorets, ja que moltes vegades a Igualada no hi havia cap més pastorets.

Una anècdota del primer any que es feu a l’Ateneu fou que en un principi s’anuncià només una representació, i al final, a causa de que la pimera omplí de gom a gom el teatre, se’n feu una altra. El problema vingué a causa que, al ser un teatre diferent, s’hagueren de llogar decorats, i el primer diumenge van ser uns, i el segon diumenge van ser uns altres, ja que els primers s’havien de tornar (ja que sols era prevista una representació); i se n’hagueren de llogar uns altres.

En quant a col.laboracions de diferents entitats amb l’Esbart, als Pastorets comencen intensament al passar al teatre de l’Ateneu, ja que llavors l’espai ja ho permet; fins llavors les reduides dimensions dels teatres permetien un joc de poques persones, sense massa comparseria. A l’Ateneu comença la col.laboració any rera any amb tota una sèrie d’entitats que es vinculen de forma pràcticament definitiva als pastorets.

El Programa

Programa dels Pastorets Careta de Rovelló (dibuix)Tots els espectacles necessiten un programa per anunciar-se. Però el programa d’Els Pastorets d’Igualada és, des de fa uns anys, més que un programa: és una carota, o un pòster, o… qui sap?

Programa dels Pastorets Careta de l'Angel (dibuix)La temporada 1995-96, Els Pastorets d’Igualada van iniciar una sèrie d’originals programes en els que hi havia dibuixada una carota, que podia ésser retallada i utilitzada com a tal. La primera carota que aparegué, en els programes d’aquesta temporada 1995-96 i en els de la següent, 1996-97, va ser la del dimoni. La temporada 1998-98 s’edità la careta del Rovelló. I la temporada 1998-99 va ser el torn d’en Lluquet. Aquestes caretes eren obra de l’artista igualadí Àlvar Ymbernon.

Programa Pastorets 2001 (dibuix)El 1999 s’esdevingué el 40è aniversari d’Els Pastorets d’Igualada. Coincidint amb aquesta fita, s’edità com a programa un pòster realitzat per l’artista igualadí Marcial Fernàndez. Aquest pòster és el que s’utilitzà com a programa fins la temporada 2004-2005, i en ell hi han representats tots els personatges dels pastorets, caracteritzats tal i com ho són a Igualada. El podeu veure fent clic en el format: petit, mitjà o gran.

Programa Pastorets 2005 (dibuix)La temporada 2005-2006 es va estrenar una nova imatge del programa, feta per l’artista igualadí Mula. El pòster en el que es basa aquesta imatge és trencador i aporta una visió actualitzada del programa, tot mostrant uns personatges amb un toc més actual.

El programa dels 50 anys.

Programa Pastorets 50 anysLa temporada 2008-2009 va voler potenciar l’anagrama clàssic dels Pastorets d’en Marcial, però, se li va donar un aire espectacular i que nomès volíem que fos per aquest esdeveniment dels 50 anys. El programa el va realitzar l’Albert Montes. És un disseny innovador però a la vegada molt clàssic, que vol transmetre un caràcter tradicional, tal i com són els Pastorets que fem nosaltres. Es realitza també un calendari i punts de llibres. L’Igualadí i conductor del programa de radio “La segona hora” a Rac1, Quim Morales, realitza l’auca dels 50 Anys dels Pastorets.

Cartelleria

El Grup de Teatre Esbart Igualadí presenta
Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús
de Josep Maria Folch i Torres.

Els Pastorets. Un somni d’infants. El somni de dos vailets en una nit màgica com és la de Nadal. Un somni que no és res més que un conte. No podia ser res més bell que un conte d’infants. De l’infant que portem tots dintre.

La temporada 2009-2010 constituirà la 51a (i conseqüentment el 50è aniversari) en què, consecutivament i ininterrompuda, el Grup de Teatre Esbart Igualadí posa en escena aquest espectacle de Folch i Torres a la ciutat d’Igualada.

Seran els 20, 27 de desembre de 2009 i el 10 de gener de 2010, a 3/4 de 12 del matí, en versió reduïda de 2 hores, i el 26 de desembre de 2009 i el 3 de gener de 2010, a les 6 de la tarda, en versió extesa, els dies que es podrà veure aquest somni nadalenc.

Més de 100 persones fan possible la posta en escena d’aquesta tradició nadalenca tant nostra. Un espectacle ple de color, música i efectes, que enamora als xics i als més grans. La il·lusió d’un somni d’infants. Deixem anar la imaginació. El somni comença.

Feu click en les imatges per ampliar-les.

Des de la temporada 2009/2010, el programa dels Pastorets inclou una auca dibuixada per un il·lustrador local.

Programa pastorets 2009/2010 l'Auca dels Pastorets (dibuix)

Com cada any des del 50é aniversari, portem l’Auca dels Pastorets d’Igualada. Ja sabeu, clic sobre l’imatge per fer-la gran 😉

Les Il·lustracions són de Mercè Gras i el Text de Jordi Còdol.

Us deixem els cartells i tríptics d’enguany (Temporada 2010/11). Podeu fer clic sobre l’imatge per ampliar-la.

Aquesta temporada 2011-2012 sempre guardant l’anagrama clàssic dels Pastorets d’en Marcial, se li ha donat un aire teatral amb el seus decorats i al mateix temps infantil/juvenil, tal i com son els nostres Pastorets. S’han potenciat els personatges simpàtics i alegres que son els dos rabadans Lluquet i Rovelló, pero els autors, han volgut donar vida i un caràcter especial, als dimoniets, que sempre volen veure tots els infants. El programa l’han realitzar amb molta cura el Jordi Solá i en Joan Sallent. És un disseny molt treballat i pensat amb els nens. Tradicional i molt divertit.

Com cada any, us deixem el cartell d’enguany. Si el voleu descarregar en alta resol·lució feu clic aquí.

Com ja comença a ser tradició, l’auca d’enguany també es per colorejar. Els dibuixos de l’Auca son de l’Elisabet Serra i el text de l’Alba Tort. Si voleu descarregar l’Auca amb una millor resol·lució per poder imprimir feu clic aquí.


 

Com cada any des del 50é aniversari, portem l’Auca dels Pastorets d’Igualada. Ja sabeu, clic sobre l’imatge per fer-la gran 😉


 

Efemèrides

1958 L’agrupació “Caçadors del Noya” comença a fer teatre sota la direcció d’Antoni Ferrer, al local de la Cooperativa.

1959 Els actors provinents dels “Caçadors del Noya” passen a anomenar-se “Esbart Igualadí”, i representen per primera vegada “Els Pastorets” a les Escolàpies amb un gran èxit.

1960 El vestuari utilitzat és recuperat de l’antic EDI. La durada actual de l’espectacle és més de quatre hores.

1961 S’afegeix piano en directe a les representacions.

1962 Es construeix una trapa que s’acciona de forma manual.

1963 Nou vestuari pel personatge de Satanàs.

1964 Nous decorats per alguns dels quadres. Donat que les Escolàpies no tenen telar, tots aquests anys cal plegar i desplegar els decorats a cada quadre.

1965 Les representacions dels Pastorets es passen a la Cooperativa.

1966 Es realitza l’Anunciació Cantada.

1967 Nou vestuari pels Personatges principals i pastors.

1968 Es reforma l’escenografia dels principals quadres.

1969 Vestuari pels àngels.

1970 L’Esbart Igualadí passa les seves actuacions al Rex.

1971 Donades les característiques del teatre Rex, cap decorat dels anteriors serveix, i s’han de fer nous decorats.

1972 Es fan nous cortinatges per al teatre.

1973 Un ruc anima les escenes de pastors.

1974 Els Pastorets tornen a les Escolàpies durant un any, degut a l’intensa activitat teatral igualadina.

1975 Es torna altre cop al Rex.

1976 Renovació dels membres del grup de teatre. Nou vestuari per alguns dels personatges principals.

1977 Decorats nous per a l’Infern i els quadres de pastors.

1978 Es confecciona l’escenografia del Temple.

1979 Nova il·luminació amb 20.000 Wats de Potencia.

1980 Es passen les actuacions a l’Ateneu Igualadí. Amb les possibilitats d’aquest teatre, s’augmenta l’espectacularitat dels Pastorets. L’èxit d’enguany motiva una segona representació, que s’ha de fer amb decorats diferents dels de la primera.

1981 S’arregla l’antiga trapa de l’Ateneu que estava totalment inoperativa. S’elabora una nova caldera per al quadre de l’infern, Feta de poliuretà.

1982 S’incorpora una orquestra en directe, i comencen les col·laboracions amb altres entitats d’Igualada, que reforcen la consolidació dels Pastorets.

1983 Es crea el tradicional Concurs de cuplets per als Pastorets.

1984 Es celebren els 25 anys de l’Esbart Igualadí, realitzant-se tot un conjunt d’actes commemoratius.

1985 Es baixa el temps de l’espectacle a menys de tres hores.

1986 S’incorpora foc a les escenes de pastors i infern.

1987 Passem a 35.000 Wats de potència amb il·luminació. Confecció de nou vestuari per al cos de dimonis.

1988 S’incorpora l’efecte de fum i les estrelles al ciclorama.

1989 Tanca l’Ateneu Igualadí i es passen les representacions al Cercle Mercantil. Adaptació de Nou Pròleg.

1990 Nou vestuari per a St. Miquel. Es realitza una espasa lluminosa.

1991 S’incorpora l’efecte de núvols en els quadres de pastors.

1992 A partir d’aquest any, es realitzen els canvis de decorats a teló obert, en ombres.

1993 Nou vestit per al personatge de Satanàs.

1994 L’Esbart Igualadí participa en la primera trobada de dimonis dels Pastorets. Passem a 55.000 Wats de potència amb l’il·luminació.

1995 Un cop restaurat l’Ateneu Igualadí es tornen les representacions a aquest teatre. L’Esbart Igualadí elabora una trapa elèctrica. S’inicia la sèrie de programes dels Pastorets en forma de “carota” dels personatges principals.

1996 S’aconsegueix tenir tots els personatges doblats. Nou vestuari per al Llucifer.

1997 Nova escenografia per als quadres del Templa i de l’Anunciació. Aumenta la potència d’il·luminació a 65.000 W.

1998 Nova escenografia per al quadre del bosc tenebrós. S’incorpora l’escena de Dracs i Diables d’Igualada que treu foc i fum a aquest quadre. Ens deixa per anar a una nova vida, el nostre Fundador: ANTONI FERRER.

1999 Estrena d’un nou Infern.

2000 S’informatitza tota la part de luminotècnia.

2001 Efectes especials de focs i artificis en les escenes infernals.

2002 En el bosc nevat s’incorpora un segon nivell mitjançant rampes.

2003 Estrena del vestuari dels Rabadans, LLuquet i Rovelló.

2004 Projecció amb diapositives de diferents quadres escenogràfics.

2005 Efecte espectacular de l’aparició de l’àngel en l’anunciació i nou vestit de Getsè.

2006 Fotografies a la sala d’entrada al Teatre amb personatges dels Pastorets.

2007 Estrena de l’infern de les calderes de Pere Botero, basades en les coves de Collbató.

2008 “50 Anys dels Pastorets” i estrena d’un impressionant decorat del paisatge de Montserrat.

2009 Es realitza una nova presentació i es canvia el pentinat dels dimonis.

2010 Apareixen per primera vegada ‘Les Diablesses’. Faèrica adapta la tradicional cançó de les Fúries de l’infern cap a una sonoritat més rock, més pròpia de l’avern.

2011 Nova escena en el quadre de “Carrer de Betlem” i ampliación de “Les Calderes ‘en Pere Botero”.

Close Menu