La història

El 1959 l’Antoni Ferrer proposà a l’agrupació “Els Caçadors del Noya” de fer els Pastorets. Els actors en un principi li portaren la contrària, ja que consideraven que no tenien mitjans per fer-los; ni tant sols escenari, ja que l’escenari de la Cooperativa era molt petit per a uns Pastorets. Però no lograren treure-li del cap, i l’ Antoni Ferrer es decidí a posar-lo en marxa.

Les monges de les Escolàpies tenien una sala molt gran i maca, i accediren a deixar-la a l’agrupació teatral. Els assajos però, es realitzaren en la seva major part a la Cooperativa.

Del Centre Nacional aconseguiren algun decorat i uns vestits mig estripats que tenien arraconats. Composaren l’escenografia els decorats aconseguits, algun de pintat com el de la cuina, i algun altre natural: uns pins autèntics servien de bosc: per posar-los calgué foradar l’escenari, amb la qual cosa les monges posaren el crit al cel. Amb cadires plegables i algunes de llogades ompliren la sala.

El major problema de la sala fou que aquesta no tenia telar, la qual cosa volia dir que els decorats s’havien de treure cada vegada. Els decorats eren penjats tots, un rera l’altre, doblegats. Cada vegada despenjaven el de davant i el treien fora de la sala, al pati, a la vegada que desdoblegaven el darrera seu. Aquest sistema també s’emprà tots els anys posteriors que es representaren els Pastorets a les Escolàpies.

En quant als actors, malgrat la majoria provenir dels “Caçadors del Noya”, alguns no havien trepitjat mai un escenari.

Gràcies a la propaganda la representació fou un èxit, aconseguit un ple. Fins aquells moments els únics Pastorets representats eren els de l’Elenc Artístic Montserrat, dels que foren competidors.

Degut a l’èxit obingut, es realitzaren quatre representacions més dels Pastorets aquell primer any: a la Cooperativa, i a Prats de Rei. Tres es feren al teatre de la Cooperativa i resultaren també plens, la Cooperativa no costava gaire d’omplir. Com a anècdota direm que en Lluquet i en Rovelló s’enfonsaven a l’infern per la “conxa” on hi havia l’apuntador. L’altra fou a Prats de Rei, un cop acabades les de la Cooperativa. Li proposaren al president de l’entitat que tenia al càrrec el teatre d’aquesta població, de fer-hi els Pastorets, pagant-los només el desplaçament i alguna coseta més si es feia caixa. Com que feia molts anys que no es representaven en aquesta població, l’actuació també gaudí d’un gran èxit.

Els Pastorets es representaren els set primers anys a les Escolàpies, i posteriorment tres anys al teatre de la Cooperativa “La Victòria”, que de fet era la seu del grup.

En aquells moments, l’Esbart era ja l’únic grup que en solitari mantenia els Pastorets any rera any, cosa que dura fins actualment. Els diferents grups teatrals, que feien Pastorets, anaren desapareixent, quedant només l’Esbart Igualadí. Només algun grup surgit temporalment algun any posà en escena els Pastorets, però sense continuació.

A partir de 1970 l’Esbart, que s’havia traslladat al Rex, presentà en aquest teatre els Pastorets, a part d’un munt d’obres més.

L’Esbart seguí mantenint els Pastorets, fins i tot en el temps de crisi teatral, en que a Igualada es tancaven les portes. En aquell any (el 1974/75) l’Esbart anà a les Escolàpies, i adaptà el teatre altre cop per a fer els Pastorets.

Mica en mica, al consolidar-se, l’entitat anà aconseguint elseu propi vestuari, decorats, focus, etc. dels Pastorets, evitant així la despesa que provocava haver de llogar?los cada any.

El 1980 l’Esbart es trasllada al teatre de l’Ateneu Igualadí. Des de llavors l’evolució ha estat “in crescendo” cada vegada més. El fet de passar del Rex a l’Ateneu fa que d’uns Pastorets d’estar per casa, fets sobretot per mantenir una tradició, es passi a uns pastorets de caire és espectacular. Comença amb aquest propòsit, i potser durant dos o tres anys en va aprenent, fins que més o menys arriba a un punt més o menys acceptable, sempre dins el pressupost que l’Esbart té. Fins aquests moments, el propòsit havia estat sempre el de mantenir com fos, a capa i espasa, la tradició dels pastorets, ja que moltes vegades a Igualada no hi havia cap més pastorets.

Una anècdota del primer any que es feu a l’Ateneu fou que en un principi s’anuncià només una representació, i al final, a causa de que la pimera omplí de gom a gom el teatre, se’n feu una altra. El problema vingué a causa que, al ser un teatre diferent, s’hagueren de llogar decorats, i el primer diumenge van ser uns, i el segon diumenge van ser uns altres, ja que els primers s’havien de tornar (ja que sols era prevista una representació); i se n’hagueren de llogar uns altres.

En quant a col.laboracions de diferents entitats amb l’Esbart, als Pastorets comencen intensament al passar al teatre de l’Ateneu, ja que llavors l’espai ja ho permet; fins llavors les reduides dimensions dels teatres permetien un joc de poques persones, sense massa comparseria. A l’Ateneu comença la col.laboració any rera any amb tota una sèrie d’entitats que es vinculen de forma pràcticament definitiva als pastorets.

El Programa

Programa dels Pastorets Careta de Rovelló (dibuix)Tots els espectacles necessiten un programa per anunciar-se. Però el programa d’Els Pastorets d’Igualada és, des de fa uns anys, més que un programa: és una carota, o un pòster, o… qui sap?

Programa dels Pastorets Careta de l'Angel (dibuix)La temporada 1995-96, Els Pastorets d’Igualada van iniciar una sèrie d’originals programes en els que hi havia dibuixada una carota, que podia ésser retallada i utilitzada com a tal. La primera carota que aparegué, en els programes d’aquesta temporada 1995-96 i en els de la següent, 1996-97, va ser la del dimoni. La temporada 1998-98 s’edità la careta del Rovelló. I la temporada 1998-99 va ser el torn d’en Lluquet. Aquestes caretes eren obra de l’artista igualadí Àlvar Ymbernon.

Programa Pastorets 2001 (dibuix)El 1999 s’esdevingué el 40è aniversari d’Els Pastorets d’Igualada. Coincidint amb aquesta fita, s’edità com a programa un pòster realitzat per l’artista igualadí Marcial Fernàndez. Aquest pòster és el que s’utilitzà com a programa fins la temporada 2004-2005, i en ell hi han representats tots els personatges dels pastorets, caracteritzats tal i com ho són a Igualada. El podeu veure fent clic en el format: petit, mitjà o gran.

Programa Pastorets 2005 (dibuix)La temporada 2005-2006 es va estrenar una nova imatge del programa, feta per l’artista igualadí Mula. El pòster en el que es basa aquesta imatge és trencador i aporta una visió actualitzada del programa, tot mostrant uns personatges amb un toc més actual.

El programa dels 50 anys.

Programa Pastorets 50 anysLa temporada 2008-2009 va voler potenciar l’anagrama clàssic dels Pastorets d’en Marcial, però, se li va donar un aire espectacular i que nomès volíem que fos per aquest esdeveniment dels 50 anys. El programa el va realitzar l’Albert Montes. És un disseny innovador però a la vegada molt clàssic, que vol transmetre un caràcter tradicional, tal i com són els Pastorets que fem nosaltres. Es realitza també un calendari i punts de llibres. L’Igualadí i conductor del programa de radio “La segona hora” a Rac1, Quim Morales, realitza l’auca dels 50 Anys dels Pastorets.

Cartelleria

Efemèrides

Close Menu